Abstract Pels volts de 1920 Josep Carner va reprendre la seva participació en l’escena catalana, ara com a traductor d’obres dramàtiques angleses contemporànies. Al Teatre Romea, de Barcelona, els anys 1921 i 1923, es van representar L’apuntador (The Man in the Stalls, d’Alfred Sutro) i Joan Casagran (Jack Straw, de Somerset Maugham); aquests textos no van ser mai publicats, però s’han conservat en còpies mecanografiades, juntament amb el manuscrit d’una traducció anterior, El braçalet (The Bracelet, de Sutro). La tria de Carner testimonia un interès envers el teatre eduardià en aquesta època: per la modernitat en el tractament dels conflictes típics de les classes mitjanes, i per la capacitat d’expressar aquests conflictes fent un ús intel·ligent del llenguatge naturalista en el diàleg dramàtic. Les traduccions apunten així a un moment de transició en la seva carrera literària: les que es van arribar a representar van tenir una recepció controvertida; la comèdia moderna, com a gènere, probablement demanava un registre lingüístic diferent del registre ‘poètic’ que ell havia estat reivindicant fins al 1911; i no gaires anys després, el 1935, ell mateix va manifestar la necessitat de portar el llenguatge planer i correcte a un teatre d’un tipus nou, més profund.

中文翻译：

---

根据 Josep Carner 的说法，加泰罗尼亚场景的文学语言，关于当代英国戏剧的三个原始翻译（1914？-1923）

摘要 1920 年的佩尔斯伏特斯将谴责他作为当代盎格鲁戏剧翻译参与加泰罗尼亚场景的塞瓦。在 1921 年和 1923 年在巴塞罗那的罗马剧院，L'apuntador（The Man in the Stalls，d'Alfred Sutro）和 Joan Casagran（Jack Straw，由 Somerset Maugham）将表演；这些文本不会出版，但它们与之前翻译的手稿 El braçalet（Sutro 的手镯）一起保存在打印副本中。卡纳的三重奏证明了此时对爱德华七世剧院的兴趣：因为现代性处理了典型的 mitjane 阶级冲突，以及用戏剧方言中聪明的自然主义语言来表达这些冲突的能力。翻译指向严肃文学生涯中的一个过渡时刻：他们将要代表什么，他们将受到有争议的接受；现代喜剧作为一种类型，可能需要一种不同于它在 1911 年声称的“诗意”记录的语言记录；1935 年，mateix 将表达需要将刨刀和正确的语言带到更深刻的剧院 d'un tipus nou。